Visitants inesperats

Sembla ser que quan un marxa, l’altre arriba.

No és que m’hagin entrat a robar a casa, ja que no he marxat, però si a Can Munteugues, d’ón no he marxat gaire, però he deixat de ser-hi.

El cas és que a tots els articles o posts, o com es diguin, hi ha hagut comentaris amb arxius, que no he obert, fets per desconeguts. La sensació de que et deixin anònims no dóna ni fred ni calor, però toca el voraviu,que diuen.

La cosa és que un no va ser anònim, anava signat per un tal "José Maria Aznar". És clar, suposo que no és el primer que se’ns vé al cap, encara que si ho llegeix (a la intimitat, encara que segui), fóra bó que hi poses fil a l’agulla.

El motiu de tot plegat és per saber si hi ha alguna manera d’esquivar aquests comentaris que has d’acabar esborrant. Ho pregunto als possibles entesos que em llegeixin. També m’agradaria saber si us passa a tots, o fem alguna cosa malament.

No rés més. Salut

Quant a canmunteugues

A Can Munteugues tenim la nostra manera de veure les coses. Petita com la finestra i ample con l\'era. Airejada com els camps de conreu,i amb la perspectiva de la muntanya, però complexe i creixent, com les corts del bestià. El nostre món està format pels petits fets de cada dia, i els grans fets de sempre. De dins i fóra de casa
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.