PER VERGONYA ALIENA
No sóc dels que acostumen a contestar preguntes impertinents, ni a donar explicacions sobre els meus actes, (i menys, els sentiments o els pensaments). Tampoc tinc el costum d’escoltar els consells que no he demanat a qui no ho he fet. I menys, de seguir-los.
Dit aixó, però, aquest cop m’és demanat tant insistentment que faré una excepció. Potser no cronològica ni endreçada, ja que el volum de despropòsits és descomunal.
“A qué bien nacido le puede molestar la bandera española, estando en españa?”. Aixó ho pregunta bono, el dels soldadets (sud-americans, que tenen papers només apuntant-se a les milicies de la seva “mare” pàtria, la que cel·lebra el seu extermini el 12 d’Octubre) a dia 24/02 d’aquest any, relacionat amb el tema del Castell de Montjuïc.
DONCS A MI!!
Sóc Ben Nascut, (i si no, ell no ho sap), visc a espanya per imperatiu legal, o més ben dit per la invasió d’aquell felip borbó ( i d’altres) que en mala hora va nèixer, i en mala hora li van posar també felip al fill de juan carlos,imposat per franco.
Aquest franco, assassí de masses, i exterminador de cultures (encara que juan carlos ho negui per la TV sense posar-se vermell, ni vocalitzar, ni saber llegir,) va deixar una herència tant malalta com curiosa. Cal reconèixer-l’hi el mèrit a un decrèpit dictador,( que diuen que el van tenir a 34ºC esperant el dia 20N, per alló de que els aniversaris entre endiosats fan més joia), que 31 anys després encara té la tomba més arcàica de les que es fan i es desfan. I és lloc de peregrinatge.I la d’espanyols que se’l creuen.
Aquest individu va entrar per l’Avinguda Diagonal de Barcelona amb els seus tancs. Anys després, l’il·legalitzable partit que el perpetua, amb rajoy al davant, també entra per Diagonal, fins ben aprop de la Plaça del Llàpiç, o de la República, en altres temps. També és cert, que a través de temes enfosquits hi ha Catalans, com ara piqué, que ho fan, fins el punt de renegar de la realitat que es viu a casa seva.
JO , SI EM GUANYÉS AIXÍ LA VIDA, NO ELS L’HI EXPLICARÍA PAS, ALS MEUS PARES..
Tornant al Castell, que tant s’estima bono, el mateix franco va dir que el tornaría a la Ciutat. D’altre banda, el Ministeri de Defensa no pot passar pel davant de les decisions del Govern establert democràticament, però com que, per a ells, les coses es mesurem amb les pistoles, que ells anomenen “cohóne”, (amb aspiració a la H), i aquest tipus és petitet i calvorota, per tant, les/els deu tenir al crani,(que sembla que hi ha força espai; tant com per a desviar-hi l’AVE, requalificant els terrenys que calguin), o aprop.
Cal recordar que els canons d’aquest Castell, han bombardejat Barcelona.
Potser serìa millor fer-lo caure,amb banderes, museus partidistes que fan apol·logia del terrorisme franquista, antenes militars d’ocupació, i respectar el mirador que té, que tantes històries romàntiques ha fet encetar,(Alguna cosa bona ha de tenir, al cap de tants anys)
Es pot saber per què es pot canviar una Constitució per que una periodista ha parit una nena?
Si jo fós monàrquic (i encara no me n’hagués adonat, o no m’hagués suïcidat encara, cas de saber-ho), estaría tant emprenyadíssim com per a fer un cop d’estat.
Pot sonar extrany, però el rei és el cap de tots els exèrcits, agradi o no, i és de suposar que el cap és el responsable de les actituts dels seus subordinats, i més, si s’hi posen incondicionalmemnt, i jurant-ho pel seu “honor”; que és traduït com a submisió sense dret a pensar , segons el que em van ensenyar a mi, quan em van segrestar i em van portar a l’Àfrica, vestit de verd, a beure “Güisqui” i “Calimocho”.
COM MÉS EN BEGUIS, MÉS HOME ETS!
A les civiltzacions antigues es mesuraba el creixement de la població, a fí de que hi hagués menjar per a tothom. És clar, que ells pensaven en menjar tots, no només uns quants. A hores d’ara, segle XXI, els pocs pagesos que queden, deixen parir només el bestià sà, o el que són capaços d’alimentar. No es pot fer el mateix amb els paràsits.
Aixó creix (Casualitats: a molts Barcelonins els sonara germans creix, torturadors de franco) desmesuradament, i s’ha de tallar d’arrel.
Es pot saber per què es pot canviar una Constitució per que una periodista ha parit una nena?
Si jo fós monàrquic (i encara no me n’hagués adonat, o no m’hagués suïcidat encara, cas de saber-ho), estaría tant emprenyadíssim com per a fer un cop d’estat.
Pot sonar extrany, però el rei és el cap de tots els exèrcits, agradi o no, i és de suposar que el cap és el responsable de les actituts dels seus subordinats, i més, si s’hi posen incondicionalmemnt, i jurant-ho pel seu “honor”; que és traduït com a submisió sense dret a pensar , segons el que em van ensenyar a mi, quan em van segrestar i em van portar a l’Àfrica, vestit de verd, a beure “Güisqui” i “Calimocho”.
COM MÉS EN BEGUIS, MÉS HOME ETS!
A les civiltzacions antigues es mesuraba el creixement de la població, a fí de que hi hagués menjar per a tothom. És clar, que ells pensaven en menjar tots, no només uns quants. A hores d’ara, segle XXI, els pocs pagesos que queden, deixen parir només el bestià sà, o el que són capaços d’alimentar. No es pot fer el mateix amb els paràsits.
Aixó creix (Casualitats: a molts Barcelonins els sonara germans creix, torturadors de franco) desmesuradament, i s’ha de tallar d’arrel.
[@more@]
